Breve introducción geográfica e histórica

 


 
 
 

El nombre de Algar es, como dicen la mayoría de expertos, de origen árabe y significa cueva, caverna, gruta, concavidad del terreno...

 

    Nuestro pueblo, conocido en otra época también como "Algar del Frares", según consta en alguna enciclopédia, y llamado "Algar de Palancia" a partir de la entrada en vigor del Real Decreto de 27 de junio de 1916, firmado por el Rey Alfonso XIII y por el Presidente del entonces Consejo de Ministros, Alvaro Figueroa, Conde de Romanones, hoy bajo la forma valenciana de Algar de Palancia, esta situado a la orilla del Rio Palancia, entre la Sierra de Espadán, que lo separa de la cuenca del Rio Millars, y la Sierra Calderona, que lo separa de la Comarca del Campo del Túria, y forma parte de la subcomarca de la Baronia, dentro de la Comarca del Camp de Morvedre.

 

 

Cal dir en aquest punt que Algar no ha format part en cap moment de la Baronia de Torres-Torres, com és el cas d'Alfara de la Baronia i Algímia d'Alfara, ja que Algar constituïa Baronia pròpia.

 

   Algar se encuentra a 187m. de altitud y dista de 42 kilómetros de la ciudad de Valencia y 15 kilómetros de municipios importantes como Sagunto (capital de Camp de Morvedre), Segorbe, (capital del Alto Palancia) i la Vall d'Uixo, pueblo importante de la comarca castellonense de La Plana. Así mismo Algar se encuentra a 15 kilometros del mar Mediterráneo, es decir, a una poca distancia de las playas de Sagunto, Moncofar, etc. Su término municipal, limita con los términos de Sagunto, Alfara de la Baronia, Soneja, Sot de Ferrer y Segorbe.

 

 

   El relleu del terme d'Algar es caracteritza per la presència de xicotetes muntanyes de 200 a 300 metros d'alçada, com la Solana, la Forca, el Castellet, etc.

 

  

 

El clima és mediterrani marítim, amb estius calorosos i hiverns suaus. Les plujes són escases, oscilant les precipitacions anuals entre els 400 i els 500 litres per metre quadrat. Les temperatures oscilen entre els 17º i els 20º C, sent les més extremes durant juliol i desembre. No obstant, a l'hivern com a l'estiu hi ha dies amb temperatures extremes.

 

 

   La vegetació natural hui es caracteritza per la pràctica absència d'alzines. En canvi, el pi s'estén per tot arreu, inclús a les terres de labor abandonades per la seua escasa rendabilitat agrícola. A més, es trobem amb la garriga (coscolla, espart, romaní, farígola, margalló, espígol, etc.). Als rius i barrancs destaca el baladre, la pita i la figuera de pala.

 

 

   Pel que fa a la fauna, a les muntanyes i terres de secà trobem el conill (que s'estén, als últims anys també per les terres de regadiu), la perdiu, la llebre, la rabosa, i des de fa uns anys alguns exemplars de porc senglar. Cal dir també que, com a conseqüència dels tractaments amb productes agresius (herbicides, etc), es nota una disminució d'aus i ocells a les terres de conreu, inclús d'aus migratòries. Al casc urbà encara podem veure el teuladí.

 

 

   Respecte a la població, Algar, que històricament va passar dels 605 habitants que tenia en 1845 als quasi 800 habitants a principi del segle XX, ha perdut població, si bé darrerament s'ha recuperat un poc. Els cens de població actual del municipi és de 570 persones censades, entre les quals cal destacar 60 estrangers de diverses nacionalitats (magrebís, romanesos, búlgars, anglesos, etc.) i varis veïns de la Urbanització "Montes del Palancia", ubicada en el propi terme municipal. Tot i això, el poble augmenta de fet la seua població durant els caps de setmana i, sobretot, a l'estiu i a les festes.

 

 

   En referir-nos breument a la història d'Algar, i d'acord amb SATURNINO AROCAS, es pot dir que existeixen quatre períodes clarament diferenciats:

 

   Primer període.- Des d'abans de l'any 1000 fins l'any 1238, és a dir, des de la seua fundació pels àrabs (ignorem la data exacta, però amb tota seguretat posterior  a l'any 711) fins la seua conquesta per les tropes cristianes de Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d'Aragó. Sembla que, durant aquest període es va construir, al lloc on actualment es troba l'església parroquial de la Mercé, una xicoteta mesquita musulmana i després una ermita cristiana. Es possible que també la cisterna siga d'aquesta època, encara que es una cosa que caldría constatar més sòlidament.

                                                        Cisterna Àrab d'Algar

 

 

 

   ​Segon període.- Desde la conquesta cristiana per les tropes  de Jaume I fins l'expulsió dels moriscs del regne de València l'any 1609, i que va afectar com és obvi els pobladors moriscs d'Algar, els quals constituien pràcticament la totalitat de la seua població, i que foren obligats a emigrar cap al nord d'Àfrica, restant el poble desert i despoblat. Durant aquest període, Raimundo Morelló (o Ramon Morelló), primer senyor cristià d'Algar, per decisió del rei Jaume I, va fer la cessió del poble per testament a l'Orde de la Mercé, fundada per Sant Pere Nolasc, assistit del seu confesor i jurista Ramon de Penyafort, canonge de Barcelona, Orde a la qual el rei Jaume I li va otorgar sempre la seua protecció. Sant Pere Nolasc, junt amb la Mare de Déu de la Mercé i Sant Ramon Nonat són els patrons d'Algar. Per aquesta decisió de Raimundo Morelló, el General de l'Orde de la Mercé va passar a ser el Baró d'Algar, títol que encara hui ostenta de forma honorífica.

 

         

               Escut mercedari.

 

   Raimundo Morelló va deixar també en testament a l'Orde de la Mercé el convent d'Arguines (situat a pocs quilòmetres d'Algar, hui terme de Sogorb) i un hospital que en aquest hi havia, disposant que les rendes d'Algar serviríen per al manteniment de l'hospital d'Arguines. A partir d'aquest moment històric, i durant molts anys després, va existir un vincle molt fort entre Algar i Arguines i ambdós van fruir d'una gran protecció dels reis de la Corona d'Aragó, per exemple l'exempció del "monedatge" per als habitants d'Arguines i d'Algar, impost sobre els béns mobles que va establir el rei Pere II.

 

   Com a conseqüència de la Guerra de les Germanies, es va obligar a la conversió forçosa de les minories musulmanes del regne de València. L'any 1525 foren tancades les mesquites que hi havia a la Serra d'Espadà, la qual cosa va provocar una forta revolta dels musulmans d'aquest indret, inclús de la gran moreria de Sogorb. Els rebels varen escollir un cabdill: l'alagarí Garbau, llaurador que tenia l'ofici d'alamin d'Algar, és a dir, de jutge de recs. Garbau fou empresonat pels homes del Duc de Sogorb i fou condemnat a mort, sent, junt amb els seus fills, trossejat pel botxí.

 

 

   Tercer període.- Des de l'any 1609 fins l'any 1836. Després de l'expulsió dels moriscs l'any 1609, com hem dit adés, arriben al poble els primers cristians vells, concretament 26 famílies. El dia 1 de febrer de 1610, amb la presència del Baró, Fray Felipe Guimerá, el Comendador del Convent d'Arguines i el Justícia d'Algar, es llegeixen els "Capítols de Població per als Vasalls de la Baronia d'Algar", l'original dels quals es conserva a l'Arxiu històric municipal. En els Capítols de Població s'estableixen els drets i obligacions dels primers pobladors cristians del nostre poble. Cal dir que, encara hui, es conserven alguns dels cognoms d'aquests pobladors, per exemple, Bojó (o Boixó), Mora, etc. Alguns congnoms, en canvi, com per exemple Maldonado, s'han perdut.

 

 

   L'antiga ermita cristiana fou derruida l'any 1701, començant la construcció de la nova església l'any 1702, la qual sembla que fou acabada de construir l'any 1730, segons una inscripció que es troba al campanar.

 

                                   Església d'Algar de Palància

 

 

L'any 1836, com a conseqüència de la Desamortització acordada pel Govern espanyol, cessa el domini del Baró i abandona el poble l'últim frare mercedari, el qual ocupava el càrrec d'administrador i sacerdot d'Algar.

   ​

 

Quart període.- Des de l'any 1836 fins l'actualitat. Després del cessament del domini de l'Orde de la Mercé, Algar es torna municipi independent i comença a tindre Ajuntament propi. Cal destacar durant aquest període històric l'esforç dels pobladors d'Algar encaminat bàsicament a la lluita per la possessió d'aigues necessàries per a regar els concreus d'horta, cada vegada en augment.

 

 

   En el segle XIX, diveros Alcaldes d'Algar varen publicar "Bandos de Buen Gobierno", preocupant-se per regular la vida municipal i per aconseguir una correcta convivència al nostre poble. Cal citar els "Bandos de Buen Gobierno" de 1848, 1850 i 1882, dels Alcaldes Josep Molina, Josep Mora i Albert i Salvador Mor i Ros, respectivament.

 

 

   Durant aquest període, Algar també es veu afectat d'una manera o altra, per tots els esdeveniments que tenen lloc a Espanya (guerres carlines, cops d'estat militars -els anomenats "pronunciamientos", tan freqüents al segle XIX-,  Primera República, guerra al Marroc, Dictadura de Primo de Ribera, Segona República, Guerra Civil, Dictadura del General Franco y l'Estat democràtic actual, baix la forma de Monarquía constitucional, etc.). També cal dir que , durant els segles XIX i XX, es produixen importants realitzacions i transformacions a Algar, totes les quals han fet possible que el nostre poble siga actualment un poble modern i dotat de serveis dignes en totos els aspectes, amb una bona qualitat de vida, la qual darrerament també es veu afectada dissortadament per la greu crisis econòmica estesa per tot arreu però que afecta molt especialment a Espanya i, en particular, als valencians.

 

 

Bibliografia recomanada

            Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, de J.Manuel Iborra Lerma.

            Datos históricos de Algar de Palancia, de Saturnino Arocas Franch.

            Imatges d'un poble.Algar, segle XX, editat per l'Ajuntamnet d'Algar.

            La Iglesisa de Nta. Sra. de la Merced de Algar, de Amelia Comba i Comba.

            Algar de Palancia.Historia General, de Carlos Recio.